El model atòmic de Rutherford

• L'experiència de la làmina d'or

Per comprovar si el model de Thomson era cert, els científics Hans Geiger i Ernest Madsen, col.laboradors de Rutherford, van dissenyar una experiència aprofitant els últims descobriments de l'època sobre la radiació.

Font: slideshare.net

L'experiment consistia a llançar sobre una làmina molt prima d'or (només unes 1000 capes d'àtoms), un feix de partícules alfa.

El resultat va ser que pràcticament tot el feix de partícules alfa travessava la làmina d'or sense desviar-se, tal com s'esperaria.

Això no obstant, algunes partícules es desviaven considerablement i unes poques rebotaven i retrocedien.

L'unica explicació possible era que les partícules alfa hagueren xocat amb un nucli massiu i amb càrrega positiva. El fet que es desviaven molt poques, indicava que el nucli havia de tenir unes dimensions molt menudes amb relació a la grandària de l'àtom: es a dir, que practicament tot l'àtom era buit!

• El model de Rutherford

Amb els resultats anteriors, Rutherford va idear el model atòmic següent:

Font: Wikipedia

L'àtom està format per un nucli molt menut i una escorça. Al nucli està concentrada tota la càrrega positiva i quasi tota la massa; a l'escorça es troben els electrons, que giren al voltant del nucli.

Per fer-nos-en una idea: si l'àtom fóra de la mida d'un camp de futbol, el nucli seria com una boleta col.locada al mig, i els electrons, com caps d'una agulla que girarien al voltant del camp.

Estructura atòmica: Model de Thomson

Bon dia a tots i totes!

Avui començarem veient com es van trobar algunes de les partícules fonamentals i la interpretació que se li va donar per part de la comunitat científica en el seu moment. Volia assenyalar que l'estudi de l'estructura atòmica és, per a mi, un dels millors i més grans exemples d'aplicació del mètode científic i de col·laboració d'investigadors de tot el món al llarg del temps.

Al final del segle XIX i el començament del XX, una sèrie de descobriments van posar en dubte la hipòtesi bàsica de la teoria atòmica de Dalton: la indivisibilitat dels àtoms. Aquests descobriments van originar models atòmics nous, en els quals s'atribuïa una estructura interna a l'àtom.

• Els raigs catòdics

L'electró va ser la primera partícula subatòmica que va ser identificada. Es va fer evident la seua existència a partir d'experiències sobre la conductivitat elèctrica dels gasos. A voltatges elevats i baixes pressions, els gasos es tornen conductors, al mateix temps que emeten llum. Aquest és el fonament dels tubs de descàrrega de gasos que s'utilitzen en els anuncis lluminosos.

Font: El racó d'en Pierre Curie

• L'emissió d'una radiació invisible es posa de manifest en una pantalla fluorescent.
• La radiació anava en línia recta i procedia del càtode: es van anomenar raigs catòdics.
• Els rajos es desviaven per l'acció d'un camp elèctric: eren partícules carregades.

Com que els electrons procedien del metall que formava el càtode i no depenien del tipus de metall que s'utilitzara, es va deduir que eren partícules constitutives de l'àtom. D'aquesta manera, la idea que els àtoms eren indivisibles va haver de ser descartada.

• El model atòmic de Thomson

Com que la matèria és neutra, els àtoms també han de ser-ho. Si els electrons estàn carregats negativament, llavors és necessari que la resta de l'estructura interna dels àtoms tinga càrrega positiva.

Font: edu.glogster.com

Thomson va proposar, el 1906, un model que considerava l'àtom com una esfera amb la massa i la càrrega positiva distribuïda unifirmement, i els electrons inserits en aquesta com si foren les llavors d'un meló d'Alger o les panses d'un púding.

Benvinguda

Hola a tots i totes!
Aquesta es la primera vegada que faig un blog i estic segur que serà una bona experiència.
Aquest blog s'utilitzarà com a práctica en la utilització de les TICs aplicades a l'aprenentatge, dins del Curs de capacitació per a l'ensenyament en valencià.
Anem-hi!