El model atòmic de Bohr

Una gran part del coneixement sobre l'estructura electrònica dels àtoms procedeix d'una àrea de la ciència denominada espectroscòpia atòmica, que estudia la manera com interaccionen la llum i els àtoms.
Els espectres atòmics dels elements en permeten la identificació, de la mateixa manera que les empremtes digitals permeten diferenciar els humans.

Font: Wikimedia Commons

Però, com s'expliquen els espectres atòmics de ratlles? Per què a altes temperatures els elements emeten llum a unes freqüències determinades? El físic danés Niels Bohr va aconseguir donar una resposta a aquestes preguntes el 1913, i va elaborar un model per a l'àtom d'hidrògen amb el qual va ser capaç de predir perfectamenr les freqüències observades d'una manera experimental.

La seua idea bàsica era que l'energia dels electrons en els àtoms només pot prendre determinats valors. Quan els àtoms absorbeixen energia, els electrons passen a nivells superiors d'energia. Es diu que estan "excitats". Posteriorment, els electrons cauen a nivells inferiors d'energia i emeten l'energia extra en forma de radiació electromagnètica.

Font: Wikipedia

Així doncs, les diverses freqüències d'una sèrie espectral d'emissiò son causades pels salts dels electrons (transicions electròniques) que retornen a un determinat nivell d'energia des d'un altre nivell superior.

El model de Bohr va ser molt polèmic, perquè feia ús del concepte de quantificació de l'energia. Aquesta idea, nova en aquella època, era incompatible amb el que se suposava sobre l'energia fins llavors. Però, com que explicava les observacions experimentals, va portar l'acceptació de la revolucionària hipòtesi quàntica sobre l'energia dels fotons i els electrons dels àtoms.