Ja hem comentat anteriorment que moltes de les propietats, per no dir totes, dels diferents elements, estàn relacionades directament amb la seva configuració electrònica; en concret la reactivitat i la forma en què es comporten els diferents elements està directament relacionada amb els electrons presents en la capa de valència, que és la capa d'electrons més externa.
Com també hem vist, en un grup de la taula periòdica tots els elements tenen la mateixa configuració electrònica en l'última capa; és per això que tots aquests elements presenten propietats similars. Però, què passa quan baixem en un grup? Hi estem introduint nous nivells energètics on podem allotjar electrons, això fa que, per exemple, la mida de l'àtom vaja augmentant.
D'altra banda, també hem comentat que els gasos nobles presenten una reactivitat molt baixa, és a dir, són molt estables. De fet són els únics elements que podem trobar aïllats en la naturalesa. Això fa que ens preguntem el perquè d'aquesta estabilitat especial. Si ens fixem en la capa de valència d'aquests elements veiem que tots ells tenen el nivell energètic corresponent al seu període complet. A més si fem la configuració electrònica veiem que tots ells tenen, excepte l'heli perquè en el primer nivell només caben 2 electrons, 8 electrons de valència en l'últim nivell, això és el que anomenem la regla de l'octet: quan els àtoms tenen 8 electrons en la capa de valència diem que la capa està completa i l'àtom serà, per tant, més estable.
VARIACIÓ DEL RADI ATÒMIC
Estrictament parlant, la mida d'un àtom és un concepte podríem dir aproximat, ja que els àtoms no tenen una forma concreta i el núvol d'electrons que envolta el nucli no té una frontera definida. Per conveni, els àtoms són considerats esfèrics i es pren com a radi atòmic la meitat de la distància mínima entre dos nuclis d'un element.En general, el radi atòmic augmenta en baixar en un grup. Això és degut com hem comentat a que en baixar en un grup introduïm un nou nivell energètic, és a dir, una nova capa d'electrons. Cada capa nova està més allunyada del nucli, fent que la mida sigua cada vegada més gran.
 |
| Font: iiquimica.blogspot.com |
En avançar en un període, però, es produeix el que anomenem contracció atòmica. A causa que els àtoms d'un mateix període estan en un mateix nivell, conforme avancem cap a la dreta no hi trobem noves capes però augmentem el nombre de protons (que són, com sabem, càrregues positives). En augmentar el nombre de càrregues positives els electrons (tenen càrrega negativa) se senten més atrets per forces electrostàtiques, fent que els àtoms siguen cada vegada més "compactes". Així doncs, en avançar en un període disminueix el radi atòmic.
VARIACIÓ DE L'ENERGIA DE IONITZACIÓ
Definim l'energia d'ionització com l'energia necessària per arrancar un electró d'un àtom (el més extern). El fet que siga més o menys dificultós arrancar un electró depèn de forces electrostàtiques i de la configuració electrònica. També parlem de segona energia d'ionització com l'energia necessària per arrencar un segon electró.L'energia d'ionizacion disminueix en baixar en un grup. El motiu és que la mida de l'àtom, com hem comentat anteriorment, va en augment i tenim cada vegada més capes d'electrons. Això fa que els electrons externs estiguen menys atrets pel nucli i coste menys arrencar-los.
Pel mateix motiu, quan avancem en un període l'energia d'ionització va en augment, ja que la mida de l'àtom és cada vegada menor. A més, conforme ens acostem a la configuració de gas noble als diferents àtoms li falten cada vegada menys electrons per aconseguir completar la seva capa de valència. Això fa que els elements situats més a la dreta de la taula periòdica tinguen més tendència a guanyar, que a perdre electrons.
 |
| Font: Wikipèdia |
Hi ha altres propietats ( les veurem en un altre curs com) que varien periòdicament al llarg de la taula periòdica, com ara el radi iònic, l'afinitat electrònica o l'electronegativitat.
 |
| Font: quimica1plantel7.blogspot.com |
No hay comentarios:
Publicar un comentario